Letra d'informacions
Adreça electronica
Tornatz copiar las letras ací dejós (en letras capitaus)
:

Comandas
Identificacion
Adreça electronica
Mot de passa
Mot de passa desbrembat ?
Prumèra inscripcion
 
Français      Occitan 

Felip Gardy


Delà l'aiga
A la negada
Romancero gitan
Dins un cèu talhant de blau
Enigmos
Contes en vers prouvençaus


Felip Gardy es l’autor d’assages nombroses sus la literatura occitana dels sègles passats (La leçon de Nérac, 1999 ; L’exil des origines, 2006, a las Presses universitaires de Bordeaux) e de l’ora d’ara (Une écriture en archipel, 1992, sus la poësia occitana del sègle XX, a las edicions Fédérop ; Figuras dau poèma e dau poëta dins l’escritura occitana contemporanèa, 2004, a las edicions Jorn ; L’Ombre de l’occitan, 2009, sus los romancièrs franceses del sègle XX, a las Presses universitaires de Rennes). Es tanben editor de tèxtes  dels tempses d’Ancian Regim (las òbras de Jean de Cabanes escrivan provençal de la fin del sègle XVII ; los poètas occitans del sègle XVI a Tolosa) o d’escrivans contemporanèus coma Max Roqueta (sas reviradas de F.G. Lorca).
Coma critic, en mai de recensions regularament publicadas dins la revista Oc, a dirigit de dorsiers sus d’escrivans tant del passat (Godolin ; l’abat Fabre ; D’Arbaud…, dins la Revue des Langues Romanes) coma del temps d’ara (Renat Nelli dins la meteissa revista ; Max Roqueta ; Bernat Manciet, per paréisser, en 2010, dins la revista Europe).
Poèta e novelista, a publicat recentament : La dicha de la figuiera (Trabucaire) ; Mitologicas (Fédérop) ; A la Negada (Letras d’Òc).
Coma editor, a fondat e contunha d’animar amb Joan-Pau Creissac e Joan Claudi Forêt las edicions Jorn (poësia), e dirigís la colleccion « Pròsa occitana » a las edicions Trabucaire (Canet-Perpinhan).


Òbras poëticas de Felip Gardy

Recuelhs :

L’Ora de paciéncia / L’Heure de patience, traduit par l’auteur, « Sirventés », M.J.O., Nîmes, 1965.
Cantas rasonablas [Chants raisonnables], « Messatges », Institut d’Estudis Occitans, Toulouse, 1968.
Caramentrant au mes d’agost [Carnaval au mois d’août], C.E.O., Montpellier, 1969.
Boca clausa còr [Bouche close cœur], Messatges», I.E.O., Toulouse, 1975.
Lo Païsatge endemic [Le Paysage endémique], « Federòc », Lyon, Fédérop-Jorn, 1982.
Dançars dau pofre [Dances du poulpe], avec deux peintures originales de Jacqueline Désarménien, Béziers, La Talvera, 1985.
Pèr tàntei fugidas egipciacas... [Par tant de fuites en Égypte...], avec deux eaux-fortes originales de Josep Vernis, Béziers, La Talvera, 1992
Nòu Sonets aproximatius [Neuf Sonnets approximatifs], avec deux dessins de Krimo Chelef, traduction catalane d’Enric Prat, Senhal 38, Girona, 1997.
La Dicha de la figuiera / Paroles du figuier, avec une traduction en français de Jean-Yves Casanova, Perpignan, Trabucaire, 2002.
Per a tantes fugides egipcíaques / Per tantei fugidas egipciacas, traduction catalane de Jep Gouzy, avec deux desssins de Jaumes Privat, Senhal 71, Girona, 2002.
Mitologicas / Mythologiques, avec une traduction française de Jean-Claude Forêt, Fédérop, 2004.
A la negada, avec une traduction française de Claire Torreilles, Toulouse, Les Lettres occitanes, 2005.
Delà l’aiga, Toulouse, Les Lettres occitanes, 2007.

Los màgers tèxtes en revistas :
Laberint [Labyrinthe], Letras d’òc, I.E.O., Toulouse, 1966.
Naissença, I, II, III [Naissance], Jorn, Lyon, 1980-1981.
Pichòta Cosmogonia de l’enrevers [Petite Cosmogonie de l’envers], avec une traduction française de René et Maurice Merle, Lo Radèu de la Medusa, 1, La Seyne, 1989.
Quinze noms de luòc [Quinze noms de lieu], avec une traduction française de René Merle, Lo Radèu de la Medusa, 2, La Seyne, 1992.
Lo Jorn, lo Jorn [Le Jour, le Jour], La Revista Occitana, 2, Montpellier, juillet 1994.