La fada multicarta

16,00

Data de parucion : 03/2011
ISBN : 978-2-916718-32-3
Format deu libe : 15 x 21
Nombre de paginas : 144

Véder :
Josiana Bru
Micheu Chapduelh

Descripcion

La fada multicarta
Micheu Chapduelh
Après-díser de Josiana Bru

Data de parucion : 03/2011
ISBN : 978-2-916718-32-3
Format deu libe : 15 x 21
Nombre de paginas : 144

Micheu Chapduelh, lo Fin contaire

« En 1967, a Bordèu, i aviá una tavèrna, Lo Peisson de Luna,
onte io contava de las istòrias (sens que degun m’age res damandat…) »
Entrevista amb D. Decomps, La Clau lemosina, n°5, 1974, p. 8

Ara, Chapduelh las escriu, pel plaser de totes los que li demandan pas res, mas que ne tornan prene. Un quinzenat d’ans après Grizzly John o la persisténcia del mite, nos balha una tièra novèla de contes. Contes persistents, precisa el en cachant sus l’estructura narrativa dels contes tradicionals que ne balha de versions plan personalas.
Coma es al seu ostal e a sas pèças dins la Tradicion orala, assolida qu’Ela e el son co-autors d’aqueles contes e met en relèu lor universalitat. Per o far veire, los titola tot còp del numerò del conte-tipe de la classificacion internacionala dels contes populars de Aarne e Thompson, primièrs dedicataris del recuèlh de 1996. Es lo cas pel T 402, La Cata blanca, que se’n tròba dins las culhidas mantunas versions que devon pas res a Madama d’Aulnoy. Vei dins lo restacament a de contes-tipes del folclòr narratiu internacional la pròva que, tot en metent a despart çò que son inventivitat espectaclosa lor pòrta d’actualitat, los seus tanben venon d’epòcas ont los contes se fasián sens s’escriure, en passant de boca a aurelha, e de generacion a generacion.
Solament los tempses an cambiat. Los contes d’un còp èra mençonan de causas e de monde, de trabalhs e de mestièrs que dison pas res pus a las joves generacions urbanas. Levat que los conescan, dins lo melhor dels cases, pel biais del recuèlh dels fraires Grimm, o per defaut amb las adaptacions dels libres de mainatges que càmbian plan causas, o pièger encara, amb las de la Walt Disney Company, que ne fan quicòm del tot diferent.
Fòra qualques racontes intemporals situats dins l’anciana societat rurala, aqueles contes son de nòstre temps, lo d’internet e de las multinacionalas, dels imatges de sintèsi e de l’ascensor social que fonciona mai que mai pels que son prèp del poder. D’aicí e d’ara, son las situacions, los personatges, los luòcs, pasmens, la màger part gardan lo sens dels contes tradicionals que n’adòptan la trama narrativa tot en los adaptant d’un biais natural.