Publicat lo

Felip Gardy

Felip Gardy es l’autor d’assages nombroses sus la literatura occitana dels sègles passats (La leçon de Nérac, 1999 ; L’exil des origines, 2006, a las Presses universitaires de Bordeaux) e de l’ora d’ara (Une écriture en archipel, 1992, sus la poësia occitana del sègle XX, a las edicions Fédérop ; Figuras dau poèma e dau poëta dins l’escritura occitana contemporanèa, 2004, a las edicions Jorn ; L’Ombre de l’occitan, 2009, sus los romancièrs franceses del sègle XX, a las Presses universitaires de Rennes). Es tanben editor de tèxtes dels tempses d’Ancian Regim (las òbras de Jean de Cabanes escrivan provençal de la fin del sègle XVII ; los poètas occitans del sègle XVI a Tolosa) o d’escrivans contemporanèus coma Max Roqueta (sas reviradas de F.G. Lorca).
Coma critic, en mai de recensions regularament publicadas dins la revista Oc, a dirigit de dorsiers sus d’escrivans tant del passat (Godolin ; l’abat Fabre ; D’Arbaud…, dins la Revue des Langues Romanes) coma del temps d’ara (Renat Nelli dins la meteissa revista ; Max Roqueta ; Bernat Manciet, per paréisser, en 2010, dins la revista Europe).
Poèta e novelista, a publicat recentament : La dicha de la figuiera (Trabucaire) ; Mitologicas (Fédérop) ; A la Negada (Letras d’Òc).
Coma editor, a fondat e contunha d’animar amb Joan-Pau Creissac e Joan Claudi Forêt las edicions Jorn (poësia), e dirigís la colleccion « Pròsa occitana » a las edicions Trabucaire (Canet-Perpinhan).

Òbras poëticas de Felip Gardy

Recuelhs :

L’Ora de paciéncia / L’Heure de patience, traduit par l’auteur, « Sirventés », M.J.O., Nîmes, 1965.
Cantas rasonablas [Chants raisonnables], « Messatges », Institut d’Estudis Occitans, Toulouse, 1968.
Caramentrant au mes d’agost [Carnaval au mois d’août], C.E.O., Montpellier, 1969.
Boca clausa còr [Bouche close cœur], Messatges», I.E.O., Toulouse, 1975.
Lo Païsatge endemic [Le Paysage endémique], « Federòc », Lyon, Fédérop-Jorn, 1982.
Dançars dau pofre [Dances du poulpe], avec deux peintures originales de Jacqueline Désarménien, Béziers, La Talvera, 1985.
Pèr tàntei fugidas egipciacas… [Par tant de fuites en Égypte…], avec deux eaux-fortes originales de Josep Vernis, Béziers, La Talvera, 1992
Nòu Sonets aproximatius [Neuf Sonnets approximatifs], avec deux dessins de Krimo Chelef, traduction catalane d’Enric Prat, Senhal 38, Girona, 1997.
La Dicha de la figuiera / Paroles du figuier, avec une traduction en français de Jean-Yves Casanova, Perpignan, Trabucaire, 2002.
Per a tantes fugides egipcíaques / Per tantei fugidas egipciacas, traduction catalane de Jep Gouzy, avec deux desssins de Jaumes Privat, Senhal 71, Girona, 2002.
Mitologicas / Mythologiques, avec une traduction française de Jean-Claude Forêt, Fédérop, 2004.
A la negada, avec une traduction française de Claire Torreilles, Toulouse, Les Lettres occitanes / Letras d’òc, 2005.
Delà l’aiga, Toulouse, Les Lettres occitanes / Letras d’òc, 2007.
Dins un ceù talhant de blau, Letras d’òc, 2010

Los màgers tèxtes en revistas :
Laberint [Labyrinthe], Letras d’òc, I.E.O., Toulouse, 1966.
Naissença, I, II, III [Naissance], Jorn, Lyon, 1980-1981.
Pichòta Cosmogonia de l’enrevers [Petite Cosmogonie de l’envers], avec une traduction française de René et Maurice Merle, Lo Radèu de la Medusa, 1, La Seyne, 1989.
Quinze noms de luòc [Quinze noms de lieu], avec une traduction française de René Merle, Lo Radèu de la Medusa, 2, La Seyne, 1992.
Lo Jorn, lo Jorn [Le Jour, le Jour], La Revista Occitana, 2, Montpellier, juillet 1994.


Ròtles : Escrivans e Traductors. Dialectes : Provençau.